Lu mbriacon’

di  Giuseppe Viggiano

A  mi  m’  piace  assaj  ru  mmier’,
specie   quidd’   fatt’   paisan’,
nunn’è   ca   jè   brutt’   quidd’   frustier’
ma  a  bbév’,  nun  puoi  attaccà  la  man’,
Ru  mmier’  paisan’  jè  nata  cosa:
jè  leggiér’  a  nun  face  aggirà  lu  cippon’.
S’  pur’  tien’  a  lu  lat’  la  sposa
Nun  z’  n’addona  ca  sì  mbriacon’.
Ij’   m’  r’  bbev’   r’   tutt’  qualità:
Jang’,    russ’,   niur’  o  rosat’.
Lu   sacci   vev’   a   lu   sacci   suppurtà
A   poch’   vot’   m’aggi   mbriacat’.
Ru  mmier’  a  lu  munn’  jè  necessarij
Ognun’  ch’  magna  s’avrìa  vev’  na  bboccia
Quidd’  face  bben’  quasi  cum’   l’arij’,
ij   pò,  m’  facirrìa   propria   la   doccia.
Ru  mmier’  jè  cosa  antica,  nunnè  muderna,
ngera  già  a  la  m’nuta  r’  lu  Signor’.
A  mi  crer’   ca  pur’  lu  Patratern’
nu  quartin’  s’  lu  freca  quann’ jè  l’ora.
S’  era  preut’   ij,  c’avìa  rì  la  messa,
a  mi  ca  m’  piace  assaj  ru  mmier’,
lu  calice  avìa  hèss’  tant’  hruoss’
c’averna  ngicapé  almena   rieci  bucchier’.
Saj  ch’  messa  allicchett’  anzirrìa
recitann’  r’  preghier’  allegrament’.
Nzirtat’  quidd’   paternuostr’  e  avemaria’,
lu  Patratern’  sarrìa  cuntent’.
Na  vigna  aggi  chiandat’  poch’  luntan’,
P’  farmenn’  quant’  a  cum’  vogli’  ij,
picché  m’  piace  assaj  ru  mmier’  paisan’
a  s’  stav’  malat’,  jè  la  mur’cina  mija.
Vuij  v’  vulit’   sent’  fort’  cum’  nu  mul’?
A  vulit’  cambà  semb’  in  allegrija?
Appuzat’v’   r’   cap’   a   nu   rizzul’
a   brindat’    a  la  vostra  e  a  la  saluta  mija.